A
E
Ja sabem com t?agrada aixecar el braç
A D
i calcular el pol d?on ve el vent,
A E
ja hem gaudit de l?estil que exhibeixes
D A
quan marxes corrents.
E
Ja hem entès que ets una ànima errant
A D
que abandona les cases quan tothom dorm,
A E
que t?agrada menjar quan hi ha gana
D A
i dormir si ve son.
D
Però pensa?t-ho bé que després, tard o d?hora,
A
sempre arriba el moment
D A E
quan s?obre com una flor rara el penediment
D
i entens, com si totes les bruixes del món
A
coincidissin llegint-te el futur,
D
que és cosa de temps que et sorprenguis
E
pensant que ho tenies,
A
que jo creia en tu.
E
Ja sabem que tres mil aventures
A D
bateguen rabioses lluny d?aquest racó,
A E
que els guerrers s?avorreixen si no
D A
hi ha una mica d?acció.
E
Ja hem previst que només moriràs si algú et clava
A D
una daga daurada en el cor
A E
i que on t?enterri una bona gent
D A
hi creixerà un roure fort.
D
I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid
A
que sempre arriba el moment
D A E
quan s?obre com una flor groga el penediment.
D
Si ho saps com si totes les bruixes del món
A
t?estiguessin llençant un conjur,
D
una rima ancestral que et farà
E
recordar que ho tenies,
A
que jo creia en tu.
D
Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts
A
per incloure en el codi penal
D A
que es prohibeixi a la gent ?nar pel món
E A
buscant res que no pugui anomenar.
D
Que la por estaria allà però, potser, per variar,
E
aprendríem a passar-la junts
D
i no et veuria mai més explicant-me que bé
E
estaves quan ho tenies,
A
quan jo creia en tu.
