D
Mira,
G A D
surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure
G A D
i una llum plena de pau va inundant totes les cuines.
G A G
Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan
Em7 A D
I ens crido: ?Treu-te la disfressa i revela qui ets!
G A D
No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent?.
D
Mira,
G A D
tot ha anat segons el pla, quin exemple d?harmonia,
G A D
això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies,
G A G
si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d?aforismes.
Em7 A D
I ens crido: ?Observant-vos les mans, us he vist el truc!
G A D
No sou realment la vida que ens hem perdut?.
D
Mira,
G A D
panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges,
G A D
hi som tots, sí, però fixa?t bé, com et miro, com em mires.
G A G
Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles!
Em7 A D
I ens crido: ?Això és lamentable teatre amateur!
G A D
I no la vida que se?ns escapa a cada moment?.
D
Mira
G A D
com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem.
G A D
Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta:
G A G
?Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves??
Em7 A D
I ens crido: ?Ja sé de què aneu i he perdut l?interès!
G A D
Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix?
