[1]
D G
Cau es sol de s'horabaixa
A D
dins s'horitzó
D G A
damunt sa mar arrissada es avions.
D G
Cau es sol de s'horabaixa
A D
vermell i calent,
D G A
me sala i m'arengada sa pell.
G D Em
Es penyassegat
D
i una pluja
G D Em A
suau de pols estelar.
[1]
Cau es sol de s'horabaixa
i plàcidament,
sa gent de dutxa i omple es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa
dins es meu cor,
tothom s'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
ses fireres no
vendran cacauets.
[2]
G A D
I a - le - gria,
G A Bm
ses velles se xapen de riure,
G A
es dies s'acaben
Bm
i es fars il·luminen
G A Bm
ses góndoles entre ses cases.
[2]
I a - le - gria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.
I a - le - gria.
[1]
Cau es sol de s'horabaixa
dis s'horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa
vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé sa gent.
[2]
I a - le - gria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
I a - le - gria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.
I a - le - gria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
