C G Am
I avui que et puc fer una cançó
D7 G G7
recordo quan vas arribar
C Dm7
amb el misteri dels senzills,
G7 E
els ulls inquiets, el cos altiu;
Am Dm
i amb la rialla dels teus dits
G C
vares omplir els meus acords
F G7 C
amb cada nota del teu nom, Laura.
M'és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l'avui,
la nostra joia pel demà...
A casa enmig de tants companys,
o a un trist exili mar enllà,
mai no ha mancat el teu alè, Laura.
I si l'atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels;
i en un racó d'aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.
Se repite en las estrofas igual
la parte de punteo la tengo sacada a piano
pero no a tablatura, cuando la tenga la subo.
